A tiro fet

Un cop passat el 9M s’han posat de manifest les múltiples tendències que caracteritzen a cada partit polític,
A ningú se li escapa que cada partit escombra cap a casa i, que si pot, la ambigüitat del resultat li ofereix la possibilitat de autoproclamar-se guanyador de les eleccions o guanyador moral per la millora respecte els anteriors resultats o les previsions pre-electorals.
Això que hauria de ser sorprenent ha esdevingut amb el pas del temps, la tònica habitual de les nits electorals.
ERC, afortunadament, no ha adoptat aquest paper. Però no han estat millors. El seu recurs ha estat espantar la boira de l’autocrítica per endinsar-se en una batalla interna que té com a guió l’enfrontament.
I tot per a què?
Enlloc de proclamar un discurs sòlid (el tenien fa 6 anys ), emotiu , encenedor de la flama més sobiranista i sobretot il·lusionant han continuat amb , en paraules del mateix Carod “ sent un partit en continua adolescència política”.
Cal una reflexió del mateix Carod (imprudent i adolescent al reunir-se amb ETA als 3 dies del que havia de ser un govern estable) i de la resta de dirigents del partit per retrobar la identitat d’ERC . Per respecte les bases, als principis de la llibertat i a la comunió social de tots els que combreguem amb els mateixos ideals.
Ho deixo aquí perquè vaig reflexionant. Han estat pensaments ràpids i escrits.... ja feia temps que calia.... bentrobat de nou qui ho llegeixi !!!

Che! L'amarg glop del Llindar

Si senyor, Sylicon Valley té raó. TV3 emetia de forma irregular a la Comunitat Valenciana. Però és ben bé així? els arguments estan fonamentats? Tot és tan simple i reduccionista? No !!!!

Com molt bé diu Asimetrich, cal diferenciar les coses l’emissió era al·legal. La irregular emissió de TV3 al País Valencià és una situació que s’arrossega des dels inicis de les transmissions de la televisió nacional de Catalunya als nostres benvolguts veïns del País Valencià. Ara bé, dir que respon únicament a requeriments judicials és ser molt curt de mires i pecar del mateix que tant critica Sylicon, és a dir, de tenir una opinió banal i creada a través d’un sol costat de la opinió, Ah! Aquesta ovelleta de la COPE, intent matusser de deixeble de Camps.... aquest noi voldria ser el Zaplana dels blogs però li falten hores de vol, sensatesa en els arguments i sobretot, respecte en les formes.

No es tanca TV3 per una qüestió de legalitat o no, sinó per motius electorals

Per parts, el tancament de TV3 respon a una decisió judicial, cert però poc precís. Cal ser més ample de mires i veure que s’emmarca en un conjunt d’accions pròpies de tota precampanya electoral. No cal ser un linx per detectar-ho. La qüestió del repetidor de la Carrasqueta és molt més complexa que una decisió judicial. És l’intent per monopolitzar la campanya electoral en una lluita PSOE-PP, procurar que els mitjans de comunicació facin ressò únic de la lluita bipartidista i deixar que informatius, diaris facin la resta per així captar el vot de tots aquells que estan indecisos, amagant-los-hi les opcions nacionals catalanes com CiU o ERC o alternatives com IU-ICV.

No es tanca TV3 per una qüestió de legalitat o no, sinó per prevenir el nacionalisme català.

TV3, Catalunya Radio i la resta de canals públics de Catalunya han esdevingut eix clau de la construcció nacional de Catalunya els darrers anys. És el mitjà de comunicació líder a Catalunya i lleure dels nens nascuts als Països Catalans. La qualitat de la programació (defugint de realitys absurds) en català és una eina fonamental d’integració de moltíssims immigrants que han trobat en aquests canals la forma per entendre la llengua, cultura i tarannà de Catalunya i els catalans. I això, més enllà d’Alcanar espanta. L’amic Sylicon deu pensar que Canal9 també equival a qualitat sense tenir en compte que se sustenta en bona part per nombrosos concursos “preses de pèl” de dubtosa legalitat, programes del cor, o el porno cutre de mitja nit per estimular l’entrecuix d’aquell que gaudeix veient sexe fet amb mitjons i a la cuina amb la repartidora d’enciclopèdies.

Per no perdre el que considero un sa costum de mirar-nos el melic, vull destacar que l’enemic el tenim a casa. L’amic Sylicon hauria d’estar satisfet i molt agraït a la Catalunya sense “crosta nacional”. Alguns catalans els ho han posat fàcil. Gràcies a un ministre incompetent i català (contradictori? , a tot arreu hi ha de tot) els amics valencians podran, en breu, gaudir 6 canals més en castellà. Que bé no? Això és el que té la inoperància de Joan Clos i els multiplex (8 canals) cedits en el seu moment per Montilla a canvi del senyal analògic cedit a la Sexta pel Mundial. Clos pot treure pit del doble i dubtós mèrit de haver ratificat la cessió del multiplex (8 canals) i de no haver fet res per legalitzar la situació de TV3 als nostres germans i amics valencians mentre Acció Cultural s’esgargamellava per assolir UN !!!! dels 8 canals en català: TV3. I afegir la reciprocitat de Canal9 a Catalunya.

En aquest sentit, el company Sylicon, un cop més, s’hauria d’informar millor. L’interès per veure Canal 9 a Catalunya arrenca de l’època Pujoliana. Quan aquest feia moviments intensos tot i que estèrils per a la recepció de Canal9 a Catalunya, Zaplana va baixar d’alguna (ja segurament en obres) atracció de Terra Mítica i va intentar tancar el repetidor de la Carrasqueta. Vet aquí que tururut! No se’n va sortir. Però tot plegat va quedar aturat. Sent conscient d’aquesta perpetuada situació al·legal, ja fa temps (3 anys) que el govern de la Generalitat (conseller Treserras –ERC-) està negociant sense fer massa soroll i amb elegància la reciprocitat de les emissions analògiques i soc de la opinió que un cop passades les eleccions, TV3 es veurà de nou al País Valencià i Canal 9 a Catalunya.

Finalment, com a visió de conjunt, considero que és absurd, en la denominada societat de la informació (o desinformmació per alguns) crear la censura i privació de l’accés a la informació. Ho trobo enormement contradictori, retrògrada i feixista. Preguntar-se què persegueix això és com escopir cap amunt, no hi guanyes res, i vist el resultat, el millor és que sense soroll, ho fem tot d’una altra forma

Dret a decidir

La Plataforma pel Dret a Decidir va organitzar una manifestació el dissabte 1 de desembre de la que tothom n'està orgullós.
Deixant a banda el típic sentiment que sempre ens envaeix en aquests casos, mescla de adrenalina nacionalista i ràbia continguda del "català emprenyat", i del fet que sembla que el ressò d'aquesta expressió social s'ha silenciat en els canals estatals i catalans (TV3)convé, des del meu punt de vista fer un parell de reflexions.
En primer lloc, crec que s'ha tornat a demostrar que l'iniciativa cap a un procés seriós d'independència l'ha de prendre la societat civil encapçalada per intel·lectuals pràctics, pensadors pragmàtics que arroseguin en comunió el màxim d'entitats culturals, associacions cíviques, plataformes sobiranistes i la resta de la societat civil.
Amb això vull dir, i aquí va la segona reflexió que els partits polítics són necessaris però no han de dur l'espurna que ha de cremar sino que han d'esdevenir el mitjà que ha de conduir el procés al terreny institucional, la vessant pràctica que expressi democràticament i en pau el que el poble manifesta al carrer.
No hi ha procés independent si es deslliga de la política, però tampoc n'hi haurà si la política fa oïdes sordes als agents socials més emprenedors per no córrer certs riscos electorals. CiU, ERC són la demostració que aquestes actituds porten a una confrontació interna, la disminució dels seus partidaris i a la fi, a una indefinició fruit del poruguisme ideològic.

Cal encetar un camí on les forces polítiques decideixin valentament, uns per apostar per l'autodeterminació sense embuts i els altres per posar en pràctica el que proclament als quatre vents. Això és el que durà la força del poble a guanyar.

Qui sap si el 2014.