La Plataforma pel Dret a Decidir va organitzar una manifestació el dissabte 1 de desembre de la que tothom n'està orgullós.
Deixant a banda el típic sentiment que sempre ens envaeix en aquests casos, mescla de adrenalina nacionalista i ràbia continguda del "català emprenyat", i del fet que sembla que el ressò d'aquesta expressió social s'ha silenciat en els canals estatals i catalans (TV3)convé, des del meu punt de vista fer un parell de reflexions.
En primer lloc, crec que s'ha tornat a demostrar que l'iniciativa cap a un procés seriós d'independència l'ha de prendre la societat civil encapçalada per intel·lectuals pràctics, pensadors pragmàtics que arroseguin en comunió el màxim d'entitats culturals, associacions cíviques, plataformes sobiranistes i la resta de la societat civil.
Amb això vull dir, i aquí va la segona reflexió que els partits polítics són necessaris però no han de dur l'espurna que ha de cremar sino que han d'esdevenir el mitjà que ha de conduir el procés al terreny institucional, la vessant pràctica que expressi democràticament i en pau el que el poble manifesta al carrer.
No hi ha procés independent si es deslliga de la política, però tampoc n'hi haurà si la política fa oïdes sordes als agents socials més emprenedors per no córrer certs riscos electorals. CiU, ERC són la demostració que aquestes actituds porten a una confrontació interna, la disminució dels seus partidaris i a la fi, a una indefinició fruit del poruguisme ideològic.
Cal encetar un camí on les forces polítiques decideixin valentament, uns per apostar per l'autodeterminació sense embuts i els altres per posar en pràctica el que proclament als quatre vents. Això és el que durà la força del poble a guanyar.
Qui sap si el 2014.
Deixant a banda el típic sentiment que sempre ens envaeix en aquests casos, mescla de adrenalina nacionalista i ràbia continguda del "català emprenyat", i del fet que sembla que el ressò d'aquesta expressió social s'ha silenciat en els canals estatals i catalans (TV3)convé, des del meu punt de vista fer un parell de reflexions.
En primer lloc, crec que s'ha tornat a demostrar que l'iniciativa cap a un procés seriós d'independència l'ha de prendre la societat civil encapçalada per intel·lectuals pràctics, pensadors pragmàtics que arroseguin en comunió el màxim d'entitats culturals, associacions cíviques, plataformes sobiranistes i la resta de la societat civil.
Amb això vull dir, i aquí va la segona reflexió que els partits polítics són necessaris però no han de dur l'espurna que ha de cremar sino que han d'esdevenir el mitjà que ha de conduir el procés al terreny institucional, la vessant pràctica que expressi democràticament i en pau el que el poble manifesta al carrer.
No hi ha procés independent si es deslliga de la política, però tampoc n'hi haurà si la política fa oïdes sordes als agents socials més emprenedors per no córrer certs riscos electorals. CiU, ERC són la demostració que aquestes actituds porten a una confrontació interna, la disminució dels seus partidaris i a la fi, a una indefinició fruit del poruguisme ideològic.
Cal encetar un camí on les forces polítiques decideixin valentament, uns per apostar per l'autodeterminació sense embuts i els altres per posar en pràctica el que proclament als quatre vents. Això és el que durà la força del poble a guanyar.
Qui sap si el 2014.
