La Plataforma pel Dret a Decidir va organitzar una manifestació el dissabte 1 de desembre de la que tothom n'està orgullós.
Deixant a banda el típic sentiment que sempre ens envaeix en aquests casos, mescla de adrenalina nacionalista i ràbia continguda del "català emprenyat", i del fet que sembla que el ressò d'aquesta expressió social s'ha silenciat en els canals estatals i catalans (TV3)convé, des del meu punt de vista fer un parell de reflexions.
En primer lloc, crec que s'ha tornat a demostrar que l'iniciativa cap a un procés seriós d'independència l'ha de prendre la societat civil encapçalada per intel·lectuals pràctics, pensadors pragmàtics que arroseguin en comunió el màxim d'entitats culturals, associacions cíviques, plataformes sobiranistes i la resta de la societat civil.
Amb això vull dir, i aquí va la segona reflexió que els partits polítics són necessaris però no han de dur l'espurna que ha de cremar sino que han d'esdevenir el mitjà que ha de conduir el procés al terreny institucional, la vessant pràctica que expressi democràticament i en pau el que el poble manifesta al carrer.
No hi ha procés independent si es deslliga de la política, però tampoc n'hi haurà si la política fa oïdes sordes als agents socials més emprenedors per no córrer certs riscos electorals. CiU, ERC són la demostració que aquestes actituds porten a una confrontació interna, la disminució dels seus partidaris i a la fi, a una indefinició fruit del poruguisme ideològic.
Cal encetar un camí on les forces polítiques decideixin valentament, uns per apostar per l'autodeterminació sense embuts i els altres per posar en pràctica el que proclament als quatre vents. Això és el que durà la força del poble a guanyar.
Qui sap si el 2014.
Deixant a banda el típic sentiment que sempre ens envaeix en aquests casos, mescla de adrenalina nacionalista i ràbia continguda del "català emprenyat", i del fet que sembla que el ressò d'aquesta expressió social s'ha silenciat en els canals estatals i catalans (TV3)convé, des del meu punt de vista fer un parell de reflexions.
En primer lloc, crec que s'ha tornat a demostrar que l'iniciativa cap a un procés seriós d'independència l'ha de prendre la societat civil encapçalada per intel·lectuals pràctics, pensadors pragmàtics que arroseguin en comunió el màxim d'entitats culturals, associacions cíviques, plataformes sobiranistes i la resta de la societat civil.
Amb això vull dir, i aquí va la segona reflexió que els partits polítics són necessaris però no han de dur l'espurna que ha de cremar sino que han d'esdevenir el mitjà que ha de conduir el procés al terreny institucional, la vessant pràctica que expressi democràticament i en pau el que el poble manifesta al carrer.
No hi ha procés independent si es deslliga de la política, però tampoc n'hi haurà si la política fa oïdes sordes als agents socials més emprenedors per no córrer certs riscos electorals. CiU, ERC són la demostració que aquestes actituds porten a una confrontació interna, la disminució dels seus partidaris i a la fi, a una indefinició fruit del poruguisme ideològic.
Cal encetar un camí on les forces polítiques decideixin valentament, uns per apostar per l'autodeterminació sense embuts i els altres per posar en pràctica el que proclament als quatre vents. Això és el que durà la força del poble a guanyar.
Qui sap si el 2014.
4 comentaris:
Molt bé senyor prisma!!! Benvingut a la comunitat!!! I a més et veig que vens amb força! Felicitats!
Entrant dins el comentari, d'un temps ençà, potser des de que tinc ús de raó, que no fa gaire...veig un deslligament total entre el joc estratègic de la política i el que reclama la gent a veu alçada. Això es posa de manifest en manifestacions com les de l'altre dia...mentre un gran nombre de gent surt al carrer a deixar-se sentir la classe política juga al joc de les ambiguitats i dels gestos precampanya. D'aquest joc val a dir que no se salva ningú com crec que tu també insinués!
Hombreeeeeee por fiiiiiiinnnn Benvingut, ja en som un mes.
Estic dacord. Sense la movilitzacio ciutadana no hi ha res a fer. Pero jo agafaria molt amb pinces el tema dels partits politics. Estem en una epoca en la que ni es governa ni es fa oposicio, nomes es fa una campanya electoral que dura 4 anys. Es trenquen promeses per poder formar part del govern (vegis el canvi de 180 graus de IC verds amb el tema del 4rt cinturo), i enlloc de treballar pel poble venen les seves animes "por un punyado de euros" (vegis els casos de corrupcio dels ajuntaments del PP). Estan sortits de mare, han perdut el nord. I fins i tot converteixen manifestacions de plataformes independents en discurs politic. Crec que la primera manifestacio que caldria fer hauria de portar el lema "Menys demagogia i mes politica". Tenim una classe politica que fa pudor, va sent hora de comencar a fer neteja... I com ho fem aixo?
ep molt millor aquest format!!!!
tio saps a que em sona prisma? a un nom per un superbillano de Batman (i no vull saber a que et sona a tu Asimetrich)
Publica un comentari a l'entrada